El Barça anirà a Liverpool a buscar un miracle per poder passar a la següent ronda de la Champions League.
Liverpool és una ciutat portuària al nordest del país, que intenta revifar amb els nous temps però marcada per dues referències a les quals no vol ni pot renunciar: The Beatles i l’equip que porta el nom de la ciutat, el Liverpool.
La ciutat està plena de connotacions al mític grup, des de l’aeroport que porta el nom del més compromès dels seus components, "Aeroport John Lennon", passant pel Museu dels Beatles on es reprodueixen des dels primers estudis de gravació, fins l’interior de l’avió que els va portar a la seva primera gira per els EUA, i acabant a la botiga on es poden comprar tots els gadgets inimaginables del quartet. Una visita obligada és The Cavern, el club on van començar a actuar i on van fer més de dos-cents concerts. La sala original va desaparèixer i, just al costat, s'ha fet una reproducció exacta de l’original on, si tens sort, pots sentir alguna nit, tot prenent una cervesa, algun grup que toca les velles cançons dels Beatles, cosa que et portarà a un passat ja casi oblidat.
L'altra referència és el Liverpool, un club centenari de futbol que representa el sentiment d'una ciutat, un amor comparable al del Barça i Catalunya. Un equip que juga al mític Anfield Road, un camp històric on els jugadors del dos equips han de passar per sota d'una frase pintada al dintell de l’escala que porta a la gespa, que els recorda,:"This is Anfield" (això és Anfield) i que estan a punt de sortir a un camp ple d'història. Unes grades, sobretot la coneguda com The Coq, el emblema del club, que no deixa que els contraris obliden que tenen 5 copes d'Europa amb els seus càntics. Per no dir que a cada jugador se l'hi ha personalitzat una cançó. Impressiona sentir els 45.000 espectadors que setmana a setmana omplen el vell camp, construït al 1884, cantant dempeus el famós himne, "You’ll never walk alone" i que també figura escrit en lletres de ferro a la porta dedicada a Bill Shankly, el històric manager dels reds.
Un himne que comparteixen amb el Celtic Glasgow, afició escocesa que tan sols una vegada va dedicar-ho a algú no vinculat al seu equip. Va ser l’11 de març de 2004, quan per els altaveus van anunciar que aquell dia es cantaria per honorar als familiars dels casi 200 morts de l'atentat d'Atocha, que s'havia produït 12 hores abans de jugar un partit amb el Barça. L’himne sonava mentre al centre del camp els 22 jugadors formaven un cercle abraçats. Un dels moments més emocionants que aquest esport ha donat i que difícilment podrem oblidar els que estavem allà.
