dijous, d’agost 10, 2006

Feina?



"Si vols, et portaré les maletes", aquesta és la frase que tothom diu quan sap que vas a fer un viatge de feina amb el Barça, i no diré jo que sigui un sacrifici anar-hi, però tampoc acceptaré que sigui un xollo.
Durant aquesta gira, la pregunta més usual és, quina hora és a Barcelona?, i és que es viu pendent del rellotge, perquè la diferència horària fa la feina una mica més dura. En el fons fas dues vides, la normal, la d'aquí amb els entrenaments, actes, llargs desplaçaments (no recordo mai haver fet tantes hores dins d'un autocar), més entrenaments i la d'envios que està lligada a l'horari català.
Des de Barcelona, i sobre les 5 del matí ja estan trucant per saber el que enviarem, o consultar detalls del que ja hem transmès durant la nostra nit. Per a ells ja és mig matí i el diari està en marxa, mentre per nosaltres és la quarta hora de son amb sort. A manera d'exemple us explicaré un dia, no normal però tampoc el més dur: entrenament a les 10, després d’haver enviat la informació a la redacció, tornar a l’hotel, i enviar la feina del matí que és l’última cosa que entrarà per al dia, a les 4 sortir cap el camp de nou, partit a Los Angeles contra el Chivas mexicà, en acabar i després de les rodes de premsa i entrevistes, anar cap a l’aeroport per volar cap a Houston, uns dormiran, d'altres escriuran, per arribar a les 6 del matí a l’hotel i començar a enviar-ho tot a Barcelona, i tornar a sortir per anar a la roda de premsa del Rijkaard i els jugadors, visita a l’hospital de nens del càncer i tornar a l’hotel de l’equip per fer entrevistes personalitzades als jugadors (nosaltres, Zambrota), taxi cap al nostre hotel per recollir als que escriuen mentrestant i entrenament de les 7. A quarts de deu ja tornes a ser a l’hotel, s'ha de buscar un restaurant, la cuina del qual estigui oberta passades les10, sopar i anar a enviar tot el que has fet durant la tarda per a l’edició següent. La gent ja et felicita quan expliques que has dormit 5 hores, i generes alguna que altra enveja. Però parodiant a la NBA i el seu lema..."I like this job".