









Una escultura amb forma de flama de foc i l'escola de bombers de Chicago, marquen el lloc exacte en que el 10 d'octubre de 1871, una de les tres vaques de la família O'leary, la dita Daysi, va tirar d'una coç una làmpara de querosè i va provocar un incendi que va cremar durant 3 dies gairebé tota la ciutat de Chicago, deixant més de 300 morts i 100.000 persones sense llar. El foc es va estendre en un radi de 6,5 quilòmetres al voltant de la granja dels O'leary.
Chicago era una ciutat construïda gairebé exclusivament per cases de fusta, i el fort vent que bufava aquell octubre i l'absència dels bombers que es trobaven apagant un altre incendi en un poble de Wisconsin van ser les causes d'aquell desastre.
L'ajuntament, va cridar un grup d'arquitectes perquè dissenyessin una ciutat nova i ideal, i amb mentalitat gairebé alemanya la van reconstruir en només tres anys. Van descobrir així mateix que l'acer podia tallar el foc, i els nous edificis van ser construïts amb aquest material que els donava a més la possibilitat de començar a elevar-los cada vegada mes.
El primer gratacel de metall, ja desaparegut, "només" constava d'11 pisos, va ser encarregat a l'arquitecte Le Baron per una companyia d'assegurances de la llar.
Des de llavors Chicago s'ha convertit en un desig per als arquitectes, tot aquell que es preï una mica desitjarà firmar una obra en aquesta ciutat.
Des de Lois Sullivan a finals del XIX, Frank Loyd Wrighte, Messes Van der Rohe, Helmut Hahn, Frank Gehry i fins i tot Ricardo Bofill tenen grans edificis d'acer i vidre als carrers d'aquesta ciutat d'Ilinois de gairebé tres milions d'habitants. Destaquen,

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada