El viatge

Viatjar amb el Barça té enormes avantatges encara que duri gairebé 12 hores, l’avió és gran i sobren moltes places. L’equip se situa a primera i la resta dels humans darrera tancant la cua els periodistes. A cadascú en viatges llargs ens toquen 2 o 3 seients. Comoditat n’hi ha, encara que res comparable a l’status dels jugadors, seients que es converteixen en llits (veure foto) manta més gruixuda que la de la resta i imagino que menjar més refinat encara que la nostra tampoc no estava gens malament, tractant-se, a més, d’una companyia austríaca la que va fundar l’expilot de fórmula 1 Niki Lauda.
El més difícil és passar les hores, si tenim en compte que, a més, triguem més d’una hora en sortir. Quan despegues els 4 diaris estan gairebé llegits, els sudokus et duren mentre voles per territori espanyol, esmorzar, lectura I gairebé estàs a l’Atlàntic, des d’allà només unes 10 hores, dormir, llegir, veure películes, mentres els teus tres seients es van desordenant amb coixins, mantes, llibres, ipods, tovalloletes refrescants i sobres de sal I pebre que per alguna oculta raó mai desapareixen mai amb les safates. Però s’hi arriba, si, a la fi, s’hi arriba. Els càmeres i els fotògrafs ens aixequem quan encara es mou l’avió , amb l’habitual bronca de la hostessa, per poder sortir primers i fer unes fotos que amb el canvi horari no saps si arribaran a sortir publicades, s’obre la porta, està ple de policies d’emigració i darrera de tots ells arriba allò inesperat, una immensa i increïble onada de calor a 40 graus. Monterrey.