Monterrey

Monterrey ha passat ràpid, monòton i amb molta calor. Tinc la sensació que he estat els 3 dies sobre un autobús fent sempre el mateix recorregut, de l’hotel a l’estadi, circulant per la immensa, inacabable, mal asfaltada i plena de vells autocars, avenida Alfonso Reyes. El que més sorprèn es la paulatina degradació de la ciutat a mida que et vas allunyant del centre. Ple de botigues amb els anuncis escrits amb pintura, pincells i a mà, una publicitat molt lluny de la que nosaltres coneixem, "Dar de comer és dar amor. Aceites tal," o "Detrás de un gran hombre siempre hay una mujer empujando. Multivitamínico ideal para la mujer, Supradyn" o una pintada amb la cara del Che que diu: "Che microbusero. No quiero ponerme guerrillero. Respeta a los pasajeros" i així una darrera de l'altra, botigues que a casa nostre no trobariem ni a l’extraradi, amb els productes o serveis més estranys que poguem imaginar: "Quitamos uñas hundidas sin dolor" o una altra de talles grans amb un gran cartell que deia "Gorditas. Doña Toña".
L’estadi a una mitja hora de l’hotelserveis estaba ple de seguretat, cents de nois amb samarreta verda, innombrables homes amb "pinganillo" a la orella vestits amb un impecable traje fosc, sense comtar la policia, elegant amb les seves Harleys, això sí, educats ,gentils, res a veure amb els "segurates" que hi ha al Camp Nou o l'atres estadis que normalment visitem. La gent és molt educada, però molt lenta, pots demanar una Coronita, sonriuen, et donen fins i tot les gràcies per demanar-la però pot passar bastanta estona fins que la tinguis servida a la taula
La ciutat esta al mig de Mèxic, rodejada de muntanyes, amb un clima molt canviant, diuen ells, "si no te gusta el clima, vuelve en dos horas".
Per als futbolers, aquí va jugar el Barça el primer partit de temporada, amb una expectació enorme, imagineu que l’últim entrenament es va fer amb públic i pagant, hi havia 32.000 persones omplin gaire bé tot l’estadi, bojos pels jugadors, que sorpresos, tornaven les salutacions, cosa estranya en ells....
Del partit tothom ho deu saber ja tot, 3 a 0 amb Ronaldinho de figura, però sorprenia com el public es prenia el match com una festa, amb càntics, ovacions i la famosa ola, que es va fer en aquest camp el 82 en un partit Mexic - Argentina per primera vegada...