Montecarlo

La penúltima parada d’aquest llarg agost futbolístic va ser Montecarlo. I no és casualitat que des de fa alguns anys la capital del Principat de Mònaco sigui la seu de la Supercopa d'Europa de futbol. Per a l' UEFA tan donada a la opulència, a les grans reunions sense excessiu contingut, rodejats de moltes hostesses, cotxes oficials, uniformes, controladors i demés parafernàlia, instal·lats a un dels millors hotels davant de la platja, Montecarlo és ideal, ja que el Principat és sobretot una gran façana de luxe, d’horterisme i seu de molts dels nou rics que pul·lulen per Europa. Un país de no gaire mes de dos milles quadrades, en part guanyades al mar, i foradada per túnels, on tan sols hi viuen 5.000 monegascos dels prop de 30.000 habitants censats, amb més de 100 nacionalitats diferents, d’homes i dones buscant un respir de la pressió de les hissendes dels seus països. El GP de Formula 1 i l’entrada de divises mitjançant les exclusives donades a la premsa del cor per la famosa família Grimaldi són altres fonts de riquesa més atípiques i curioses, i és que el més visitat encara és el palau del Príncep Albert, i els taxistes parlen de les corbes del circuit com si fos el seu nom real.
Als pàrquings dels hotels o del casino pots veure una successió de cotxes de luxe aparcats, Rolls, incomptables Ferraris, Bentley, Jaguars, últims models de Porsche, fotografiats pels turistes amb menys poder adquisitiu que es traslladen amb autocars i que comencen a ser majoria. No s’entén el malbaratament de vehicles en un país on els embussos són constants i no es poden agafar velocitats per sobre de 40 o 50 quilòmetres per hora. Els desplaçaments són tant curts, des de les luxoses vil·les, als casinos o restaurants, que els cents de cavalls d’aquests caríssims cotxes no tenen temps de despertar del tot
Al port d'Hercules hi ha els vaixells privats més grans i luxosos del Mediterrani, plens de mariners fregant els metalls i cobertes, mentre els propietaris prenen copes a la popa, ben a prop del moll i se senten admirats pels turistes que tot passejant miren amb enveja la concentració més gran d’iots per metre quadrat de tot el món.
Aquí és on la Uefa es troba bé i fa el sorteig de la Champions i el Partit de la Supercopa d’Europa, a l’Estadi Luis II on no més de 18.000 espectadors poden veure el partit, 5 o 6 vegades per sobre dels que s’acosten els diumenges a aplaudir al Mònaco de la primera divisió francesa. Si els equips participants en aquest match són italians, espanyols o països amb tradició, hi haurà una bona entrada però, si pel contrari juguen formacions de països de l’antic bloc de l'est, el camp queda mig buit, a pesar dels cents d'empleats uniformats de l’organisme europeu que pul·lulen pel camp amb els pinganillos a l'orella sense saber molt bé la seva missió. I en mig de tot això, contra pronòstic, el Barça va ser apallissat pel Sevilla. Serà que el luxe no els va als cules?