




Estan aquests dies a Barcelona per jugar un partit amistós amb el Barça, els jugadors del equip de basket de la NBA, els Sixers de Filadelfia, Una vintena de jugadors la majoria negres de més de 2 metres d’alçada que es belluguen per la canxa amb una lentitud casi estudiada i que la converteixen en rapidesa endiablada durant moltes fases del seus partits. Jugadors tan alts i pesats que desprès del entrenament han de col·locar-se gel als genolls, als peus, o embolicar-se la cintura amb paper de plàstic. Jugadors que a diferència dels europeus, reben al vestuari a la premsa dels dos sexes mentre es dutxen (el seu contracte el hi obliga), que no deixen mai els seus auriculars vagin on vagin i que miren des de les alçades als que ens movem a nivells més terrenals.
Per sobre de tots, destaca i no pel seu volum, un jugador de no gaire més de 180 cm i 31 anys, el dorsal número 3, Allen Iverson. Un dels més reputats jugadors, amb un tir gairebé infal·lible que té un promig de 33 punts per partit i quasi 8 assistències, amb unes cames primes que semblen a punt de trencar-se quant torna a terra després d’enlairar-se per un dels cents llançaments que fa al final de l’entrenament, un cos de només 74,8 kg totalment tatuat i una cura gairebé malaltissa del seus cabells.
Aquest personatge, el jugador més baix que ha estat nominat MVP (jugador més valuós) és també el que ara diríem un "freekee". Hi ha cents d’anècdotes de la seva vida. Te reconeguts 21 tatuatges, amb un curiós origen. En arribar a la NBA, amb la pell verge de dibuixos, va enfrontar-se amb el seu entrenador Larry Brown i l’hi va dir que per cada partit que no jugués es faria un nou tatoo... És també un enamorat del rap, de l’autèntic rap militant, ha gravat diversos cd amb la seva pròpia discogràfica, on amenaça de mort a Eminem. El seu fill gran es diu com ell Allen, però prefereix cridar-lo amb una paraula mes pròpia del mon tennístic, deuce (iguals), a la seva mare pel seu aniversari va fer-li un curiós regal, un equip de basket de les divisions inferiors per a que ella es diverteixi jugant a ser propietària...Però veure’l mentre entrena és un plaer, i jugant deu ser...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada