Samarretes a Mali

Moltes vegades deixar de fer informació esportiva no és tan fàcil. Volia fer una sèrie de textos sobre un viatge que he fet a Mali , per conèixer i fotografiar la gent que treballa contra l'ablació i els programes humanitaris en contra d'aquesta lacra, però el primer que escriuré serà sobre futbol, ves per on.
Mali és un dels tres països més pobres del món. Una pobresa que afecta a la majoria de la població, però és també un país enamorat del futbol, esport que aixeca passions i que te a Kanoute, el jugador del Sevilla com a gran ídol de l'afició. El recent partit Mali – Togo, eliminatori de la Copa d'Àfrica en va ser un exemple. Es va paralitzar la nació, la gent agrupada al carrer envoltant velles televisions seguien emocionats el partit, a Bamako, la capital, les mesures de seguretat van ser extremes per intentar evitar els incidents que es van produir per tota la ciutat -amb violacions incloses-, fa un parell d'anys amb la derrota de Mali davant el mateix rival. En aquesta ocasió el resultat va ser favorable a Mali que va guanyar 1- 0 a l'últim minut del match, i milers d'aficionats van sortir per tots els carrers cantant, ballant i cridant fins la matinada per celebrar la victòria, cosa insòlita considerant que era ple mes del Ramadan.
Al costat de la selecció nacional però, existeix un altre equip favorit del públic de Mali: el Barça. Es veuen per tot arreu nois amb samarretes de l'equip català i encara és més sorprenent que a poblats com Farazo o Samafolala a més de tres hores per pistes quasi intransitables, destaquen per sobre del paisatge de pobresa i barraques de fang, les samarretes del Barça, segurament falses, amb noms coneguts: Eto'o l'altre heroi africà, Ronaldinho, Deco, Puyol o fins i tot el fins ara marginat, Saviola.